Els somnis veritables a l'islam: el significat de la ruya sadiqa

Hi ha somnis que es perceben diferents. Són clars quan els altres són caòtics, transmeten calma quan els altres són confusos, i continuen presents després de despertar com si t'haguessin mostrat alguna cosa, més que no pas com si l'haguessis imaginada. A l'islam, aquest tipus de somni rep el nom d'al-ruya al-sadiqa, el somni veritable. Cap gran tradició no dona tanta importància als somnis ni ha desenvolupat un marc tan acurat per entendre'ls, un marc que honra el somni veritable i alhora protegeix els creients de la por, la superstició i les interpretacions exagerades.

Aquesta guia explica l'ensenyament complet: quin lloc ocupen els somnis veritables dins de l'islam i per què es consideren una part de la profecia, els tres tipus de somnis i com distingir-los, els grans somnis de l'Alcorà, què diuen els savis sobre allò que fa que un somni sigui veritable, l'etiqueta que cal seguir després d'un bon somni i després d'un malson, la veritat sobre la istikhara i els somnis, i què significa tot això per a la pregunta que tothom es fa: si un somni pot mostrar realment el futur.

El lloc dels somnis veritables a l'islam

La mateixa revelació va començar amb somnis. Aixa (que Al·là estigui complagut d'ella) va descriure com la primera llum de la profecia va arribar al profeta Muhàmmad (la pau sigui amb ell):

L'inici de la Revelació divina al Missatger d'Al·là va ser en forma de bons somnis que es complien amb la mateixa claredat que la llum del dia.

Aisha (may Allah be pleased with her), Sahih al-Bukhari 3

Per això el conegut hadit de Sahih al-Bukhari afirma que el somni veritable d'una persona recta és «una de les quaranta-sis parts de la profecia». Els savis clàssics fins i tot van oferir una explicació matemàtica d'aquesta xifra: el període de somnis veritables abans de la primera visita de l'àngel va durar aproximadament sis mesos, mentre que tota la profecia va durar vint-i-tres anys; sis mesos són una quaranta-sisena part de vint-i-tres anys. Sigui quina sigui la interpretació d'aquest càlcul, el significat del hadit és compartit: el somni veritable és un petit però autèntic vestigi de la llum profètica. Una altra narració completa aquesta idea. Amb el Profeta, la profecia va arribar al seu final, i ell va dir que no en restava res excepte al-mubashshirat, les bones noves, que va explicar que eren els somnis dels justos. Dit d'una altra manera, els somnis veritables són una misericòrdia que continua: no són revelació ni autoritat, sinó llum.

Els tres tipus de somnis

El Profeta va ensenyar, en un hadit recollit tant per al-Bukhari com per Muslim, que hi ha tres tipus de somnis. El primer és la ruya, el somni bo i veritable, que prové d'Al·là: aporta claredat, consol o guia, i s'ha de rebre amb gratitud. El segon és el hulm, el somni angoixant, atribuït a Satanàs: malsons, imatges inquietants i somnis que només busquen espantar o entristir qui dorm. L'islam ensenya amb claredat que aquests somnis no tenen ni poder ni significat. El tercer és hadith al-nafs, el discurs de l'ànima o del jo: la ment que reviu els esdeveniments del dia, les preocupacions, les esperances i les converses. No és un missatge ni un presagi, sinó simplement la continuació de la persona durant el son.

Els savis especialitzats en la interpretació dels somnis, sobretot Ibn Sirin, insistien que la majoria dels somnis pertanyen al tercer tipus. Això no significa restar importància als somnis, sinó protegir el creient. Vol dir que un musulmà mai no està obligat a trobar un missatge en el caos de cada nit, i també deixa espai al que la ciència moderna del son descriu com el procés pel qual el cervell organitza els records i les emocions. Aquestes categories es complementen: la prudència davant de la majoria dels somnis és precisament el que fa que els pocs somnis veritables mereixin ser presos seriosament.

Els somnis veritables a l'Alcorà

La història més llarga de l'Alcorà està construïda al voltant dels somnis. Quan era un nen, Yusuf (la pau sigui amb ell) somia que onze estrelles, el sol i la lluna es prosternen davant seu, i el seu pare, Yaqub, reconeixent la importància del somni, li diu que no l'expliqui als seus germans. Anys més tard, a la presó, Yusuf interpreta els somnis de dos companys de captiveri i després el somni del rei sobre set vaques grasses devorades per set de magres, interpretant-lo com set anys d'abundància seguits de set anys de fam i aconsellant Egipte que emmagatzemi gra. Aquesta interpretació salva el país, allibera Yusuf i, finalment, reuneix la seva família amb ell. Quan els seus pares i els seus germans s'inclinen davant seu, diu que aquell és el compliment del seu antic somni. Aquesta història presenta el somni veritable exactament tal com l'entén l'islam: és real, prové d'Al·là i només s'entén plenament quan arriba el seu moment.

L'Alcorà també relata el somni d'Ibrahim (la pau sigui amb ell), en què es veia sacrificant el seu fill i el va entendre com una ordre, una prova que va acabar amb la misericòrdia d'Allah i un rescat. Aquí els savis estableixen una distinció fonamental per a qualsevol creient: els somnis dels profetes són revelació, i per això Ibrahim va actuar d'acord amb el seu; els somnis de qualsevol altra persona, no. El somni d'un musulmà corrent, per molt lluminós que sigui, mai no crea una obligació, mai no preval sobre el coneixement revelat ni permet allò que la religió prohibeix. Un ruya sadiqa pot consolar, animar o advertir. No dona ordres.

L'Alcorà també recull un somni el compliment del qual els primers musulmans van poder veure amb els seus propis ulls. Abans de la treva d'Hudaybiyyah, el Profeta va somiar que ell i els seus companys entraven a la Meca amb seguretat per fer el pelegrinatge. Al principi, els esdeveniments semblaven desmentir el somni, però l'any següent es va complir exactament:

Allah ha confirmat amb tota veritat la visió al Seu Missatger: si Allah vol, entrareu amb tota seguretat a la Mesquita Sagrada.

Quran 48:27 (Sahih International)

Què fa que un ruya sadiqa sigui veritable

Com es reconeix un ruya sadiqa? La tradició ofereix indicis, no certeses. Els somnis veritables acostumen a ser clars, senzills i breus, més que no pas llargs i caòtics, i deixen una sensació de pau en lloc de confusió. L'estat de qui somia també és important: en l'hadith dels tres tipus de somnis, el Profeta va dir que els somnis més veritables corresponen als qui són més sincers en les seves paraules, i els savis sempre han relacionat una vida honesta amb somnis honestos. La tradició també dona un pes especial als somnis a mesura que s'acosta la fi dels temps, segons la narració que diu que el somni del creient gairebé mai no serà fals. Hi ha, però, un cas únic: el Profeta va dir que qui el veu en un somni l'ha vist realment, perquè Xaitan no pot adoptar la seva forma. Fins i tot en aquest cas, els savis demanen prudència: el significat del somni continua requerint coneixement per ser interpretat i no concedeix al somiador cap autoritat sobre els altres.

Els límits són tan importants com els indicis, i l'erudició islàmica els estableix amb tota claredat. Els somnis no són una prova jurídica. Els somnis no afegeixen ni treuen res a la religió, perquè la revelació és completa. Cap somni d'un creient corrent no certifica el futur, perquè l'invisible pertany només a Allah. Allò que ofereix un ruya sadiqa és bushra: una bona nova, consol en la dificultat, estímul per fer el bé o, de vegades, un advertiment suau que fa rectificar el cor abans d'un error. Dins d'aquests límits, el somni veritable és un do sense inconvenients. Fora d'ells, els somnis han estat al llarg de la història una eina de manipulació, i és precisament això el que aquest marc vol evitar.

L'etiqueta: què cal fer després d'un somni

Després d'un bon somni, l'ensenyament és senzill i ple de serenitat: reconeix que prové d'Allah, lloa'l per aquest do i comparteix-lo només amb persones que estimes i en qui confies. Aquesta prudència a l'hora d'explicar-lo ve del mateix Alcorà, en el consell de Yaqub al jove Yusuf perquè no expliqués als seus germans un somni que despertaria la seva enveja. Un somni bell explicat al públic equivocat pot provocar burles, gelosia o interpretacions desafortunades, i la tradició considera el somni com una cosa delicada que mereix un oient assenyat o bé el silenci.

Després d'un mal somni, la resposta de l'islam és una de les més compassives des del punt de vista psicològic: cinc petits gestos que tanquen la porta a la por:

1. Busca refugi en Allah contra Xaitan i contra el mal d'allò que has vist.
2. Escup lleugerament tres vegades cap a l'esquerra, només un petit buf simbòlic.
3. Gira't i continua dormint sobre l'altre costat.
4. Si encara et sents anguniat, aixeca't i fes una pregària.
5. No expliquis el somni a ningú. Un malson explicat una vegada i una altra és un malson que es reviu.

Amb aquests actes, va ensenyar el Profeta, el somni no perjudicarà qui l'ha tingut. Fixa't en allò que aquesta etiqueta aconsegueix amb discreció: el somni aterridor queda privat de qualsevol autoritat, no rep cap audiència i es respon amb una acció concreta, una manera d'actuar molt semblant al que la psicologia moderna recomana per reduir l'angoixa causada pels malsons. Hi ha encara una norma que protegeix tot aquest marc: inventar-se un somni que mai no s'ha tingut és descrit a Sahih al-Bukhari com una de les pitjors mentides, perquè és atribuir-se una experiència que ningú no pot verificar.

La istikhara i els somnis: un malentès molt habitual

Quan es parla dels somnis a l'islam, la istikhara gairebé sempre surt a la conversa. La istikhara és la pregària per demanar a Allah allò que és millor: dues rakats de pregària voluntària seguides d'una súplica perquè Allah esculli el que més convé en un assumpte i orienti el cor en aquesta direcció. La creença estesa que la resposta ha d'arribar necessàriament en forma de somni, idealment amb colors o símbols que calgui desxifrar, no té cap fonament en la sunnah. Els savis de les diferents escoles expliquen que la resposta de la istikhara es manifesta mitjançant la facilitació: portes que s'obren o es tanquen, facilitat o una incomoditat persistent, un cor que troba serenitat. És cert que un creient pot veure un somni reconfortant després de la istikhara i considerar-lo un bon senyal, però no és un requisit. Esperar un somni només retarda una decisió que aquesta pregària està destinada a facilitar, i pagar algú perquè «rebi» un somni de istikhara en nom teu no forma part d'aquesta pràctica en absolut.

Aleshores, els somnis poden predir el futur a l'islam?

La resposta islàmica és un sí prudent, dins d'uns límits ben definits. Sí, la ruya sadiqa és real: una resta de la llum profètica, testimoniada a l'Alcorà i promesa com una bona nova que romandrà entre els creients. Però també hi ha límits clars: la majoria dels somnis no són missatges, cap somni estableix normes religioses ni confirma allò que és ocult, i la interpretació és una habilitat que es practica amb coneixement i prudència seguint la tradició d'Ibn Sirin, i fins i tot un somni especialment lluminós s'acull amb gratitud, no amb por. És un marc que, alhora, honra el somni i protegeix qui el té. Per conèixer l'altra cara de la qüestió, és a dir, què diuen les estadístiques i la ciència del son sobre els somnis que semblen fer-se realitat, consulta la nostra guia complementària, can dreams predict the future. Les dues perspectives encaixen millor del que podria semblar: totes dues aconsellen humilitat davant la majoria dels somnis i atenció envers aquells que realment tenen importància.

El somni veritable és un dels ensenyaments més delicats de l'islam: un murmuri de la llum profètica que encara acompanya les nits quotidianes, protegit per unes normes que en preserven el sentit. Anota els teus somnis, observa de quin tipus és cadascun i tracta els pocs que brillen d'una manera especial amb la gratitud i la discreció que demana la tradició. Amb Ruya pots portar un diari privat dels teus somnis amb data i explorar-los mitjançant un mètode d'interpretació islàmic basat en les fonts clàssiques, juntament amb enfocaments psicològics i espirituals, sempre que un somni sembli anar més enllà del simple parlar de l'ànima.